«Trisagi», del grec «tris - Agion », tres vegades sant, és el nom que es dóna a la aclamació de
lloança «Sant Déu, Sant fort, Sant immortal», testimoniat per primera vegada en el concili
de Calcedònia (451). A vegades se li va donar sentit només cristològic, però la majoria de les vegades
trinitari, com lloança a Déu Tri.
lloança «Sant Déu, Sant fort, Sant immortal», testimoniat per primera vegada en el concili
de Calcedònia (451). A vegades se li va donar sentit només cristològic, però la majoria de les vegades
trinitari, com lloança a Déu Tri.
En els ritus orientals, sobretot en el bizantí, té el seu lloc en la processó d'entrada a la
missa, com també succeeix en els dies més solemnes del ritu hispànic. en altres litúrgies
orientals, es canta abans de les lectures bíbliques. En la litúrgia romana s'ha conservat només el
Divendres Sant, durant l'adoració de la Creu.
Una altra modalitat que també es pot anomenar «trisagi» és l'aclamació de la Pregària
eucarídtica «Sant, sant, sant».
eucarídtica «Sant, sant, sant».
