dimecres, de novembre 21, 2012

II Fira de Santa Llúcia 15 i 16 de desembre

DISSABTE 15 DE DESEMBRE:

10:00 H. Obertura de la II Fira Medieval i de productes típics de Santa Llúcia a càrrec de la
Societat Musical Cultural de Penàguila. Durant tot el dia l'entrada al Jardí de Santos serà gratuïta.
11:00 H. Ruta guiada des de la plaça de l'Església per a conèixer el patrimoni cultural de
Penàguila.
15:30 H. Concentració a l'Avda. País Valencià per a observar l'Alineació Solar de Santa Llúcia.
L'Ajuntament repartirà ulleres per a observar l'alineació a un euro.
21:00 H. Tancament de la Fira.



DIUMENGE 16 DE DESEMBRE:

10:00 H. Obertura de la II Fira de productes típics. Tot seguit final de perxa al carrer Verge del
Patrocini. Durant tot el dia l'entrada al Jardí de Santos serà gratuïta.
11:00 H. Eixida des de la plaça de l’Església per a fer la ruta de les rondalles d’Enric Valor
arreplegades a Penàguila.
13:00 H. Danses populars a càrrec del Grup de Danses de Penàguila a la plaça de l'Església.
15:30 H. Concentració a l'Avda. País Valencià per a observar l'Alineació Solar de Santa Llúcia.
L'Ajuntament repartirà ulleres per a observar l'alineació a un euro.
18:00 H. Clausura de la II Fira de Santa Llúcia amb un teatre de titelles per als més menuts al
Saló d’Actes de l’Ajuntament de Penàguila.

 
Organitza:
Ajuntament de Penàguila
Regidoria de Festes i Joventut
Facebook: Ajuntament de Penàguila
Participa:
Bar/Restaurant Penya de l'Àguila
C/ Mosen Bernat Fenollar 7
Telf. 96 551 31 01
Casa Rural Valor
Plaça de l'Arbre 2
Telf. 628114102 - 626835705
http://casaruralvalor.eu/
Associació de Jubilats “Verge del Patrocini” UDP
Associació de Dones de Penàguila
Grup de Danses de Penàguila
Societat Musical Cultural de Penàguila
Caritas Parroquial de Penàguila
Creu Roja Penàguila
Filà “La Muralla”. Facebook: Filà La Muralla Penàguila
Coordinadora Alcoià-Comtat pel valencià
http://www.trobadesalcoiacomtat.cat/
Llibreria 26 Lletres http://www.26lletres.cat/
Cerveza Spigha www.spigha.es
Somnis de Nadal. Facebook: Somnis de Nadal
Vi de Gorga
Turrones Artesanos de Jijona Pepe y Mercedes
La Caputxeta. Facebook: la caputxeta




diumenge, de novembre 11, 2012

Los orígenes de la Huità


Felipe IV ordenó en toda España que se celebrara el Patrocinio de la Virgen María,  dando en Penàguila debido cumplimiento la familia del Dr. D. Pedro Domenech al establecer las bases de la “Huità
Introducción: la llegada de la Virgen del Patrocinio


            En el año 1648, encontrándose el capitán Francés Juan Fenollar en Nápoles al servicio del los reales ejércitos del Rey Felipe IV, envió a España a la Virgen del Patrocinio dentro de un arca junto a una pila de mármol de Carrara surcando el mar hasta desembarcar en Denia.


            El 15 de mayo de 1648, día de San Isidro Labrador, se produce la llegada de la Virgen del Patrocinio a Penàguila, quedando relegada en el olvido por muchos años hasta que acudió en su auxilio Mossen Pedro Pascual.


            Penàguila estaba atravesando una pertinaz sequía, que llevó a sus moradores a aclamarse a diversos santos, sin producirse el milagro de la lluvia. Un día Mosen Pedro Pascual, reunido con los vecinos, les exclamó: “Señores no se cansen en hacer rogativas, que no lloverá hasta que saquemos en procesión la Imagen de Nuestra Señora, que está olvidada de todos en aquella capilla”. De forma presurosa, todos los vecinos sacaron en procesión a la imagen que posteriormente se le otorgaría el título del Patrocinio de la Virgen María, al desencadenar un torrente de agua a su paso por las calles de Penàguila.


            De este modo, desaparecida la sequedad de los campos, quedó expuesta a pública veneración a partir del año 1660.


Felipe IV y el reconocimiento de la advocación del Patrocinio


            El rey Felipe IV, buscando el amparo y protección de la Virgen María en el seno de su reinado, se desplazó a la Santa Sede con la finalidad de que el Papa Alejandro VII reconociera la advocación del Patrocinio de la Virgen María. Será el 28 de julio de 1656, cuando el Papa Alejandro VII accede a que se instituyese la festividad del Patrocinio de Nuestra Señora en un domingo de noviembre.


            De este modo, para dar debido cumplimiento a los deseos de Felipe IV, el arzobispo de Toledo, don Baltasar de Moscoso y Sandoval, publica un Breve mediante Real Cedula, que dice así: “El Rey. En la devoción que en todos mis Reinos se tiene a la Virgen Santísima, y en particular con que yo acudo en mis necesidades a implorar su auxilio, cabe mi confianza de que en los aprietos mayores ha de ser nuestro amparo y defensa; y en demostración de mi afecto y devoción, he resuelto que en todos mis Reinos se reciba por Patrona y Protectora, señalando un día, el que pareciere, para que en todas las ciudades, villas y lugares de ellos se hagan novenarios, habiendo todos los días Misas solemnes con sermones, de manera que sea con toda festividad, y asistiendo mis Virreyes y gobernadores y Ministros, por lo menos un día, haciéndose procesiones generales en todas partes, con las imágenes de mayor devoción de los lugares, para que con gran solemnidad y conmoción del pueblo se celebre esta fiesta".


            Es a partir de este momento, cuando en toda España, bajo las órdenes de Felipe IV, empiezan a celebrarse fiestas bajo la advocación del Patrocinio de la Virgen María.



Don Pedro Domenech y la fundación de la “Huità”



            Don Pedro Domenech nació en el año 1647 en la ciudad de Valencia y falleció a las 20:00 horas el  14 de marzo de 1714 a los 67 años en dicha ciudad.


            Estaba doctorado en Derecho Civil y Canónico, ejerciendo su vida profesional como “oydor civil” de la Cancilleria Real de Valencia.


            Será el 16 de enero de 1714 cuando deja constancia de su última voluntad otorgando testamento ante el escribano público de Valencia, Vicente Vazquez.


            Su residencia habitual estaba ubicada en la plaza Mosen Sorell de Valencia, y la de Penáguila en la calle San Juan.


            Fruto de sus inquietudes y de su necesidad de que las tradiciones de su familia se prolongaran en el tiempo de forma perpetua, deja constancia en su testamento de que es en su familia en la que nace la festividad de la Virgen del Patrocinio, dando el debido cumplimento a los deseos de Felipe IV.


            En la línea apuntada anteriormente, D. Pedro expone la siguiente argumentación:  mandó el señor Felipe Quarto, se celebrase en todos sus dominios, la festividad de la Virgen del Patrocinio, teniendo Bulla de su santidad, la empezó á celebrar dicha festividad mí Casa, antes, que huviera ochavario, ó novenario, y lo ha continuado hasta ahora, y assí quiero, que se amortize perpetuamente, para que nunca falta á celebrarse con el mayor lucimiento como dispongo en esta mí ultima voluntad, y assi quiero, y mando, y es mi voluntad, que se amortize la festividad de la Virgen Santíssima del Patrocinio en dicha Capilla de la Parroquial de la Villa de Penaguila, el primer día del novenario, que se celebre en dicha Capilla, dando distribución, y limosna, y ejecutando dicha festividad en la forma siguiente= Que el Presbítero, que celebre la Missa cantada, se le de Quatro Reales moneda de Valencia de limosna de Missa, incluya la interesencia, á los asistentes de Diacono, y subdiacono Seis Sueldos, y seis dineros á cada uno; incluyendo tambien la interesencia, á los demas Beneficiados, que asistieren á las horas diurnas, y nocturnas, y Missa, seis sueldos, y a los recidentes, que asistieren la víspera de Nuestra señora del Patrocinio á la Salve, y el día de Nuestra señora á la procesión, y Gozos, se les dé un Sueldo, y a los Beneficiados, que llevaren las Andas de Nuestra señora en la procesión, por toda la Villa, se les añade Seis Dineros mas, que todo sea un Diez, y ocheno, cuya repartición, que tocare á cada hora Canonica, y Missa, la haga el Retor, y Clero, según constitución, y estilo, dexando al Retor, la porcion doble donde la tuviere, Al Sacristan por el trabaxo de traer dichos Paños, y demas, que dispongo, desde Casa de mi Heredero, y sucesor en el Vinculo, de empaliar, de entapizar dicha Capilla, y volverlos á dicha Casa, y puesto, de adonde les sacare, y encender la Ciriada, y lo demás, que convenga, y sea necesario hazer en el dicho=El Dotor Don Pedro Domenech= primer día, Quatro Reales moneda de Valencia, y seis Dineros por traer la Cruz;”.


            De este modo, queda patente que es la familia de D. Pedro Domenech la que empieza a celebrar la advocación del Patrocinio, motivo por el cual posteriormente pasarán a ostentar el primer día del octavario.


            Fruto de su devoción a la Virgen del Patrocinio, D. Pedro Domenech ordena como ofrenda póstuma, que sus albaceas hagan una lámpara de plata con la palangana del mismo material que atesora en su casa, utilizando como pedestal un “Floron de Yerro”. A su vez, con la finalidad de que la lámpara permaneciera encendida de forma perenne, ordena a sus albaceas que todos los años destinaran siete arrobas de aceite para dicha finalidad, depositándolas en una tinaja en la sacristía.


Pero, si no es suficiente con dejar prevista la iluminación de la Virgen del Patrocinio, también establece las pautas que su sucesor debe seguir para ornamentar y sufragar los gastos de la festividad. Así que D. Pedro establece “que para el adorno de dicho primer dia, y todos los demas, de dicho Novenario, sirva la tapizeria que tengo de Paños de raz, esto es, los cinco Paños que tengo en mi Quarto acá en Valencia, y los quatro Paños, que ya embié a Penaguila, para entapizar el Quarto de mi Hermano, y señor el Dotor Ildefonso Domenech, que todos son nueve Paños, y quiero que se entapisse dicha Capilla con dichos Paños, de la mejor forma, que se pueda, y que depuse les recoja mi Heredero, para que les guarde, y conserve á sus costas, mandandoles coser, y remendar, haziendo para ello una Arca, como la que tengo acá, y quiero que mi Heredero ussar dichos Paños, para entapizar sus Quartos, para que de este modo, se conserven mejor.


Jtem, tambien para dicho primer día, y novenario, quiero assi el xarro dorado de Plata; que tengo (componíendole el pie), como el Azafate, que tambien tengo de Plata, serviran perpetuamente para adorno, y aguamanil, Assi mesmo quiero que mis Albaceas, si Yo no lo hago en vida, hagan hazer un par de Vinageras de Plata; como su plato proporcionado de Plata, en el qual tendrán sus asientos, y encaxes, para que perpetuamente sirvan a las Missas cantadas de todo el Novenario. Tambien á mas de lo dicho, ha de hazer las Ciriadas convenientes, y poner en dicho altar, y corniza treinta, y seis Cirios, en los treinta, y seis Candeleros plateados, que tengo dados á la Virgen Santissima, y ha de prevenir todos los años mi heredero; Predicador, y darle Dos Libras de limosna por el Sermon; Y siendo mi voluntad, que assi dichas distribuciones, como limosna del Predicador, y que no falte dicha Ciriada, y que se de la limosna en el mismo día de dicha festividad, primera de dicho Novenario, en el Coro, á cada hora lo que le tocare, como, tambien las distribuciones de la asistencia de la Missa, y lo mismo en acabando la procesión, y los Gozos, y el dia antes acabada la salve, como se exercita dar las distribuciones en la Seu de Valencia”.


Haciendo un análisis breve del párrafo anterior, podemos observar que D. Pedro no solo se preocupa de embellecer con su patrimonio la capilla durante el día que su familia sufraga la fiesta de la Virgen del Patrocinio, sino que también deja para los restantes ocho días la tapicería, el aguamanil y ordena que se confeccionen unas vinajeras de plata. Así quedan sentadas las bases mínimas, en cuanto a ornato se refiere, que debe cumplir su heredero, y las cifras exactas en las que deberá gratificar a todos los partícipes del primer día del novenario, junto con la respectiva ciriada.



Arbol genealógico de los antepasados de del Dr. D. Pedro Domenech



Para D. Pedro Domenech era de suma importancia que sus bienes no fueran pasto del olvido y quedaran en manos poco afortunadas para su debida conservación. Es por este motivo, por el que establece todas las líneas sucesorias de su familia, quedando excluidas las mujeres. Empieza por su hermano el “Dotor Yldefonso Domenech”  y solo en el caso de que todas las líneas sucesorias que estipula no tuvieran descendencia alguna, nombra como sucesora universal a la “Parroquial de Penáguila”.




Firma del escribano de la Cancilleria Real de Valencia, Victoriano Barberá, dando fe del contenido del testamento.


Conclusiones





            Han pasado ya doscientos noventa y ocho años desde que D. Pedro Domenech otorgó testamento ante el escribano de Valencia, Vicente Vazquez. Es hoy cuando sale a la luz un fragmento de la historia de nuestro pueblo, al depositar Dª Elena Valor Salinero en mis manos el testamento de su antepasado, testamento que certifica los orígenes de la “Huita”. Por tanto, nos encontramos ante un documento crucial para la historia de nuestras fiestas, ya que deja constancia de cuál fue la familia que inició la celebración de la advocación del Patrocinio, así como el modo en el que se debía organizar el octavario y las respectivas retribuciones al clero. Es el momento de pasar a recodar a los antepasados de la familia de Dª Elena Valor Salinero, como los fundadores de la “Huità”.


Agradecimientos


            Antes de concluir, quiero agradecer a Dª Elena Valor Salinero y a su hija Elena Fenollosa Valor, toda la confianza que depositaron en mi al poner en mis manos el testamento del Dr. D. Pedro Domenech.


Quique Brotons Alonso

diumenge, d’octubre 07, 2012

4ta Pujada al castell de Penàguila



Mapa de la ruta


Comunitat Autònoma: Comunitat Valenciana
Província: Alacant
Zona: Alcoià
Municipi: Penàguila
Temps: 2 hores
Dificultat: Baixa
Senyalització: Sense Senyalitzar
Època recomanada: primavera, estiu, tardor, hivern
Sender homologat: no


















 



Paisatge ques pot contemplar des del castell de Penàguila (Moncabrer, castell de Penella, castell de Benifallim, castell de Cocetaina, el Benicadell, etc.)











diumenge, de setembre 30, 2012

Incendi de Penàguila, Benifallim i La Torre de les Maçanes

 
 


 
 



 
 


 
 


 
 


 
 


 
  
 
 
 
 





 



 
 
 
 
 
VISISTA A L'INCENDI ENCAPÇALADA PER LA PRESIDENTA DE LA DIPUTACIÓ
27-08-2012.
 
 
 
 
La presidenta de la Diputació d'Alacant, Luisa Pastor, junt als alcaldes de Benifallim, La Torre de les Maçanes i Penàguila, junt amb el diputat Javier Sendra.

 
 
 
Notícies:
 

dimecres, de setembre 26, 2012

Carta pobla de Penàguila


         El 8 d'abril de 1276, Jaume I prometia a Berenguer de Lacera, alcalde del castell de Penàguila, repartir les terres del mateix als homes que custodiessin la fortalesa. El 27 de setembre de 1278, Pere III atorgava carta de poblament al lloc de Penàguila. En 1338, Pere el Cerimoniós ordenava la fortificació del castell. (Wikipedia)


ORGINAL EN LLATÍ


Hoc est translatum bene et fideliter scilicet tecio idus augustii anno Domini millenesimo CCCº séptimo décimo, sumptum a quodam privilegio domini regis cum sigillo suo cere maiorii pendenti, cuius tenor talis est: Noverint universi quod nobis Jacobo, Dei gratia rex Aragonum, Valencia, Sardinie et Corsice ac comes Barchinone, fuit per procuratores seu nuncios hominum de Penáguila exhibitum et hostensum quodam privilegium per illustrisimus dominum regem Petrum, clare memorie, patrem nostrum, eisdem hominibus indultum et concessum cuius tenor sic se habe: Noverint universi quod nos Petrus, Dei gratia rex Aragonum. Damus et asignamus vobis Guilelmo Ferrari de Monte Albano et Raymundo de Fluviano, hereditates ad opus centum populatorum illorum videlicet quos vos ambo elegeritis in Penáguila et terminis suis. Ita quod vos ambo predicti partiamini dictas hereditates centem populatoribus ante dictis, in qourum numero vos duo sitis assignantes unicuique populatoris sex iovatas pro hereditate et vos ac ipsi populatores teneatis pro nobis et bene ac fideliter nobis custodiatis castrum predictum de Penáguila vestris missionibus et expensis et construatis domos et hedificia vestra quibus habitetis circiter ipsum castrum, et sitis vos et ipsi franqui et liberi ab exercitibus et cavalcatis tamen predictas itaque hereditates vobis dictis centum populatoribus et successoribus vestris perpetuo per nos et nostros, damus et asignamus in modo et forma premissis per hereditatem francham et liberam sicut melius dici potest et intelligi ad vestrum et vestrorum salvamentum et bonum intellectum ad dandum videlicet, obligandum, vendemdum , impìgnorandum et alienandum et ad faciendum inde omnes vestras et vestrorum voluntates cui vel quibus volueritis exceptis militibus et santis et personis religiosis. Tamen non liceat vobis nec alicui ex vobis vendere predictas hereditates infra decenium primo venturum. Datum Barchinona Vº Kalendas octobris anno Domini millesimo ducentesimo septuagesimo octavo.




Sig (signo real) num Petri, Dei gratia regis Aragonum. Testes sunt Raymundus Fulconis de Cardona, Gueraldus de Cerviliones, Petrus de Queralt, Gueraldus de Capraria et Raymundus d’Orcan.



Sig (signo del notario) num Petri de Santio Clemente, scriptoris predicti domini regis, cui mandato eius hoc scribi fecit et claussit, loco die et anno pre fixis.



Post cuius privilegi exhibitionem iidem procuratores seu nunciis dixerunt et asseverunt quod illustris dominus rex Alfonsus, inclite recordationis, frater nostre, concesserat ipsis hominibus quod darent et solverent quolibet anno pro custodiendo dicto castro mille solidos regalium Valencia, tantum modo et quod alter non tene entur castrum ipsum custodire suis misionibus et expensis et quod de hoc fecerat eis privilegium quod tamen ipsis non poterant hostendere cum asererent ipsum fuisse amissum tunc temporis quando villa Penáguila alim barrigiata extitit per Genetos. Expossitis igitur per nuncios seu procuratores predictos ex parte hominum predictorum necessitatibus et angustiis quibus locus predictus oppresus fuerat et est, suplicarunt nobi pro curatores ipsi ut nos compacientes hominibus supradictis dignaremur eis dictos mille solidos quos solvere tenebantur pro custodia dicti castri de benignitate regia relaxare nec non homines ipsos et locum ipsum reducere ad mores consuetudinis aliorum locorum nostrorum Regni Valencie quibus uterentur pro ut alii hominis aliarum universitatum seu locorum nostrirum dicti Regni Valencie utebantur. Nos si quidem Iacobus, Dei gratia rex predictus, huiusmodi suplicationibus benignius inclinatus volentes homines predictos pro sequi gratia speciali et locum ipsum suscipere incrementum cum presenti privilegio nostro. Damus et concedimus per nos et nostros vobis predictis hominibus de Penáguila et vestris successoribus im perpetuum quod nunquam de cetero tenamini dare seu solvere dictos mille solidos pro custodiendo castro predicto. Nec alter castrum ipsum custodire vestris missionibus et expensis. Immo a solucione ipsorum mille solidorum et a custodiendo ipso castro sitis perpetuo absoluti. Reducentes vos et locum ipsum ad mores et consuetudines aliorum locorum nostrorum dicti Regni Valencie. Sic per vos et vestri perpetuo utamini de cetero ipsius moribus et consuetudinibus et habeatis locum ipsum com montibus, aquis et erbis et cum introytibus et exitibus ac terminis et aliis pertineciis suis, pro ut utuntur et habent alii homines aliorum locorum nostrorum dicti Regni, et faciatis nobis et nostris successoribus exercitibus, hostes et cavalcatas et solvatis redempciones eorumdem ac etiam et detis nobis et nostris monetaticum, cenas, questias, subsidia ad emprinya et alias quas liber exactiones que et quas nos imponemus seu imponere voluerimus pro ut et quando imponemus aliis nostris universitatibus dictri Regni. Mandantes per pressens privilegium nostrum procuratoribus, iusticiis, baiulis et universis aliis officialibus et subditis nostris, presentibus et futuris, quod predicta omnia et singulam firma habeant et observent et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. Ad huius autem rey memoriam et robur perpetue firmitatis presens privilegium fieri et signillo nostro appendicio iussimus comuniri.



Datum Xative ocatavo kalendas febroarii, anno Domini millesimo trecentesimo decimo.



Signum Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice ac comitis Barchinone.



Testes sunt Raymundus, Valencie episcopus, Guilelmus de Montecatheno, Bernat de Ripelliss, Bernat de Seriano, amirantus, Francischus Carrocii.



Sig num mihi Bernardi de Avarsone, notarii domini regis predicti. Qui de mandato ipsius hoc scribi feci cum litteris rassis et emendatis in quarta linea ubi dicitur et bene ac fideliter nobis custodiatis castrum predictum, et claussi loco, die et anno prefixis.



Sig num Petri Ferrarii de Nuylles, iustitie Penaguile qui visso originali huic translato auctoritatem suam prestitit et decretum.



Sig num Egidii de Calatayubo, notari publici Penaguile et curie eiusdem que hoc traslatum bene et fideliter translatavit et cum suo originali conserbavit et auctoritate dicti iustitie eius iussi in hoc translato apposuit et scripsit die et anno in prima linea contentis.





TRADUCCIÓ DEL LLATÍ

         Açò es un trasllat bé i fidelment, sense dubte, escrit el tercer idus d’agost de l’any del Senyor, mil tres-cents disset, tret d’un privilegi del senyor rei, amb el seu segell de cara major pendent, el tenor del qual és així: Sàpien tots que a nos, Jaume, per la gràcia de Déu, rei d’Aragó, València, Sardenya i Corsega i comte de Barcelona, va ser presentat i exhibit pels procuradors o missatgers dels homens de Penàguila un privilegi concedit i atorgat per l’il·lustre senyor rei Pere, de clara memòria, pare nostre, concedit i donat a aquests homes, la sèrie del qual es així: Sapien tots que nos, Pere, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, donem i assignem a vos, Guillem Ferrer de Montalbá i Ramón Fluvià, unes heretats per al treball de cent d’aquells pobladors que vosaltres dos elegireu a Penàguila i els seus termes. Així, doncs, vosaltres dos repartireu les dites heretats entre els 100 pobladors abans dits, donant i assignant, en nombre d’aquells, a cadascun pobladors sis jovades per heretat, i vos i aquests pobladors tingueu per a nós, bé i fidelment custodiat el castell abans esmentat de Penàguila, a expenses i treballs vosaltres, i construïu cases i edificis vostres, en els que viureu, al voltant d’aquest castell, i estigueu vosaltres i aquells, francs i lliures de tropes i cavalcades, però així doncs, tingueu les heretats esmentades i les dels cent pobladors i successors vostres perpètuament per nos i pels nostres. Donem i assignem en la manera ja dita, o siga, per propietat franca i lliure, com millor es puga dir i comprés per salvació i bona comprensió de vosaltres i dels vostres voluntats a qui vulgueu, alienar i per a fer totes les vostres voluntats a qui o per a qui vulgueu, excepte militars, clergues i religiosos. Però no està permès a vosaltres ni a ningú dels vostres vendre les dites heretats abans de deu anys d’haver vingut per primera vegada.


         Datada a Barcelona, V calenda d’Octubre de l’any del Senyor mil dos-cents setanta-vuit.


         Sig (signe reial) ne de Pere, per la gràcia de Déu rei d’Aragó. Son testimonis Ramón Falç de Cardona, Guerau de Cervelló, Pere de Queralt, Guerau de Cabrera i Ramón d’Orcau.


         Sig (signe de l’escrivà)ne de Pere de Sant Climent, escrivà del senyor rei, per manament d’ell escric açò, fet i tancat en el lloc, dia i any fixats.


         Despres de l’exhibició d’aquest privilegi, aquest mateixos procuradors o missatgers van dir i afirmar que l’il·lustre senyor rei Alfons, germà nostre, d’excel·lent recordació, havia concedit a aquest homens que donaren i pagaren cada any, per a la custòdia del dit castell, mil sous reials de València solament, i que no tingueren que custodiar aquest castell a expenses i treballs seus, i que de fet havia donat aquest privilegi, però que aquest no es podia mostrar ja que van assegurar que va ser perdut en aquells temps, quan la vila de Penàguila fou atacada pels Zenets.


         Així doncs, va ser exposat pels missatgers o pels procuradors esmentats de parts dels dits homens, que el lloc ja dit era i és abrumat per les necessitats i angúnies. Ens suplicaren aquest procuradors que Nos, als presents homens amunt esmentats, els dignàrem, per benignitat reial, alliberar-los d’aquests mil sous que eren obligats a pagar per a la custòdia del castell dit, i retornar a aquests homens i aquest lloc els costums consuetudinaris d’altres llocs del nostre Regne de València, als quals son tornats, com altres homens d’altres universitats o llocs del nostre Regne de València són tinguts. Nós, Jaume, per la gràcia de Déu, rei, suplicat d’aquesta manera benigna, i volent aquests hómens aconseguir la gràcia especial i que aquest lloc torne a créixer amb el present privilegi, donem i concedim per nós i els nostres, a vós, hómens de Penàguila i als vostres successors, que perpètuament no tingueu mai més que donar o pagar els dita mil sous per a la custòdia del castell esmentat, ni custodiar altres castell a les vostres expenses i treballs. Sigueu absolts d’aquells mil sous i de la custòdia d’aquest castell d’una manera perpètua i absoluta. Tornant a vosaltres i al lloc aquell als costums i drets d’altres llocs del nostre Regne de València, i feu a nós i als nostres successors exèrcit, hostes i cavalcades, sigueu absolts d’aquelles redempcions, però doneu a nós i als nostres, monedatge, cenes, quèsties, subsidis per als emprius i altres exaccions. Nós imposem o voldríem imposar les mateixes d’altres llocs del Regne de València. Manant pel present privilegi nostres als procuradors, justícies i batlles, i altres oficials i súbdits nostres presents i futurs que tots abans dits, i un per un, tinguen i observen i no contravinguen ni permeten a ningú de violar-ho per cap raó. Per memòria del rei i d’aquests i confirmació perpètua manem fer el present privilegi d’asseveració amb el nostre segell pendent.


         Datat a Xàtiva, la vuitena calenda de febrer de l’any del Senyor mil tres-cents deu.


         Sig (signe reial 1) ne de Jaume, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, València, Sardenya i Còrsega i comte de Barcelona.

        

         Són testimonis Ramón, Bisbe de València, Guillem de Montcada, Bernat de Ribelles, Bernat de Sarrià, Almirral, i Francesc de Carroç.


         Sig (signe del notari) ne meu Bernat d’Avarsó, notari del seny rei. Que de manament seu faig escriure açò amb lletres rases i esmentat la quarta línia on es diu “bé i fidelment custodiat a nós, el castell esmentat” i tancat en el lloc, dia i any fixats.


         Sig (signe del Justícia) ne de Pere Ferrer de Nules, justícia de Penàguila que, vist l’original d’aquest trasllat, dóna fe i constatació amb la seua autoritat.


         Sig (signe del notari 2) ne d’Edigi de Calataiud, notari públic de Penàguila, que va traslladar de la seua cort bé i fidelment aquest trasllat conservat amb el seu original i amb l’autoritat d’aquest justícia, va manar en aquest trasllat posar i escriure el dia i l’any en la primera línea col·locat.








1- Signe reial de Jaume



 








2-Signe del notari Edigi de Calataiud




3- A la esquerra: signe del notari Pere de Sant Climent. A la dreta: signe reial de Pere III.



diumenge, de setembre 23, 2012

Festes Majors 2012

Partida de pilota Valenciana al carrer Verge del Patrocini
 
 

Els festers repartint granissat de llimonà en el dia de l'entrda.

Esquadra de dones de la Filà La Muralla



Esquadra de homes de la Filà La Muralla

Filà Alzadrach

Escuadra de dones de la Filà El Barral


Capella de la Verge del Patrocini