dimecres, de setembre 26, 2012

Carta pobla de Penàguila


         El 8 d'abril de 1276, Jaume I prometia a Berenguer de Lacera, alcalde del castell de Penàguila, repartir les terres del mateix als homes que custodiessin la fortalesa. El 27 de setembre de 1278, Pere III atorgava carta de poblament al lloc de Penàguila. En 1338, Pere el Cerimoniós ordenava la fortificació del castell. (Wikipedia)


ORGINAL EN LLATÍ


Hoc est translatum bene et fideliter scilicet tecio idus augustii anno Domini millenesimo CCCº séptimo décimo, sumptum a quodam privilegio domini regis cum sigillo suo cere maiorii pendenti, cuius tenor talis est: Noverint universi quod nobis Jacobo, Dei gratia rex Aragonum, Valencia, Sardinie et Corsice ac comes Barchinone, fuit per procuratores seu nuncios hominum de Penáguila exhibitum et hostensum quodam privilegium per illustrisimus dominum regem Petrum, clare memorie, patrem nostrum, eisdem hominibus indultum et concessum cuius tenor sic se habe: Noverint universi quod nos Petrus, Dei gratia rex Aragonum. Damus et asignamus vobis Guilelmo Ferrari de Monte Albano et Raymundo de Fluviano, hereditates ad opus centum populatorum illorum videlicet quos vos ambo elegeritis in Penáguila et terminis suis. Ita quod vos ambo predicti partiamini dictas hereditates centem populatoribus ante dictis, in qourum numero vos duo sitis assignantes unicuique populatoris sex iovatas pro hereditate et vos ac ipsi populatores teneatis pro nobis et bene ac fideliter nobis custodiatis castrum predictum de Penáguila vestris missionibus et expensis et construatis domos et hedificia vestra quibus habitetis circiter ipsum castrum, et sitis vos et ipsi franqui et liberi ab exercitibus et cavalcatis tamen predictas itaque hereditates vobis dictis centum populatoribus et successoribus vestris perpetuo per nos et nostros, damus et asignamus in modo et forma premissis per hereditatem francham et liberam sicut melius dici potest et intelligi ad vestrum et vestrorum salvamentum et bonum intellectum ad dandum videlicet, obligandum, vendemdum , impìgnorandum et alienandum et ad faciendum inde omnes vestras et vestrorum voluntates cui vel quibus volueritis exceptis militibus et santis et personis religiosis. Tamen non liceat vobis nec alicui ex vobis vendere predictas hereditates infra decenium primo venturum. Datum Barchinona Vº Kalendas octobris anno Domini millesimo ducentesimo septuagesimo octavo.




Sig (signo real) num Petri, Dei gratia regis Aragonum. Testes sunt Raymundus Fulconis de Cardona, Gueraldus de Cerviliones, Petrus de Queralt, Gueraldus de Capraria et Raymundus d’Orcan.



Sig (signo del notario) num Petri de Santio Clemente, scriptoris predicti domini regis, cui mandato eius hoc scribi fecit et claussit, loco die et anno pre fixis.



Post cuius privilegi exhibitionem iidem procuratores seu nunciis dixerunt et asseverunt quod illustris dominus rex Alfonsus, inclite recordationis, frater nostre, concesserat ipsis hominibus quod darent et solverent quolibet anno pro custodiendo dicto castro mille solidos regalium Valencia, tantum modo et quod alter non tene entur castrum ipsum custodire suis misionibus et expensis et quod de hoc fecerat eis privilegium quod tamen ipsis non poterant hostendere cum asererent ipsum fuisse amissum tunc temporis quando villa Penáguila alim barrigiata extitit per Genetos. Expossitis igitur per nuncios seu procuratores predictos ex parte hominum predictorum necessitatibus et angustiis quibus locus predictus oppresus fuerat et est, suplicarunt nobi pro curatores ipsi ut nos compacientes hominibus supradictis dignaremur eis dictos mille solidos quos solvere tenebantur pro custodia dicti castri de benignitate regia relaxare nec non homines ipsos et locum ipsum reducere ad mores consuetudinis aliorum locorum nostrorum Regni Valencie quibus uterentur pro ut alii hominis aliarum universitatum seu locorum nostrirum dicti Regni Valencie utebantur. Nos si quidem Iacobus, Dei gratia rex predictus, huiusmodi suplicationibus benignius inclinatus volentes homines predictos pro sequi gratia speciali et locum ipsum suscipere incrementum cum presenti privilegio nostro. Damus et concedimus per nos et nostros vobis predictis hominibus de Penáguila et vestris successoribus im perpetuum quod nunquam de cetero tenamini dare seu solvere dictos mille solidos pro custodiendo castro predicto. Nec alter castrum ipsum custodire vestris missionibus et expensis. Immo a solucione ipsorum mille solidorum et a custodiendo ipso castro sitis perpetuo absoluti. Reducentes vos et locum ipsum ad mores et consuetudines aliorum locorum nostrorum dicti Regni Valencie. Sic per vos et vestri perpetuo utamini de cetero ipsius moribus et consuetudinibus et habeatis locum ipsum com montibus, aquis et erbis et cum introytibus et exitibus ac terminis et aliis pertineciis suis, pro ut utuntur et habent alii homines aliorum locorum nostrorum dicti Regni, et faciatis nobis et nostris successoribus exercitibus, hostes et cavalcatas et solvatis redempciones eorumdem ac etiam et detis nobis et nostris monetaticum, cenas, questias, subsidia ad emprinya et alias quas liber exactiones que et quas nos imponemus seu imponere voluerimus pro ut et quando imponemus aliis nostris universitatibus dictri Regni. Mandantes per pressens privilegium nostrum procuratoribus, iusticiis, baiulis et universis aliis officialibus et subditis nostris, presentibus et futuris, quod predicta omnia et singulam firma habeant et observent et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. Ad huius autem rey memoriam et robur perpetue firmitatis presens privilegium fieri et signillo nostro appendicio iussimus comuniri.



Datum Xative ocatavo kalendas febroarii, anno Domini millesimo trecentesimo decimo.



Signum Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice ac comitis Barchinone.



Testes sunt Raymundus, Valencie episcopus, Guilelmus de Montecatheno, Bernat de Ripelliss, Bernat de Seriano, amirantus, Francischus Carrocii.



Sig num mihi Bernardi de Avarsone, notarii domini regis predicti. Qui de mandato ipsius hoc scribi feci cum litteris rassis et emendatis in quarta linea ubi dicitur et bene ac fideliter nobis custodiatis castrum predictum, et claussi loco, die et anno prefixis.



Sig num Petri Ferrarii de Nuylles, iustitie Penaguile qui visso originali huic translato auctoritatem suam prestitit et decretum.



Sig num Egidii de Calatayubo, notari publici Penaguile et curie eiusdem que hoc traslatum bene et fideliter translatavit et cum suo originali conserbavit et auctoritate dicti iustitie eius iussi in hoc translato apposuit et scripsit die et anno in prima linea contentis.





TRADUCCIÓ DEL LLATÍ

         Açò es un trasllat bé i fidelment, sense dubte, escrit el tercer idus d’agost de l’any del Senyor, mil tres-cents disset, tret d’un privilegi del senyor rei, amb el seu segell de cara major pendent, el tenor del qual és així: Sàpien tots que a nos, Jaume, per la gràcia de Déu, rei d’Aragó, València, Sardenya i Corsega i comte de Barcelona, va ser presentat i exhibit pels procuradors o missatgers dels homens de Penàguila un privilegi concedit i atorgat per l’il·lustre senyor rei Pere, de clara memòria, pare nostre, concedit i donat a aquests homes, la sèrie del qual es així: Sapien tots que nos, Pere, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, donem i assignem a vos, Guillem Ferrer de Montalbá i Ramón Fluvià, unes heretats per al treball de cent d’aquells pobladors que vosaltres dos elegireu a Penàguila i els seus termes. Així, doncs, vosaltres dos repartireu les dites heretats entre els 100 pobladors abans dits, donant i assignant, en nombre d’aquells, a cadascun pobladors sis jovades per heretat, i vos i aquests pobladors tingueu per a nós, bé i fidelment custodiat el castell abans esmentat de Penàguila, a expenses i treballs vosaltres, i construïu cases i edificis vostres, en els que viureu, al voltant d’aquest castell, i estigueu vosaltres i aquells, francs i lliures de tropes i cavalcades, però així doncs, tingueu les heretats esmentades i les dels cent pobladors i successors vostres perpètuament per nos i pels nostres. Donem i assignem en la manera ja dita, o siga, per propietat franca i lliure, com millor es puga dir i comprés per salvació i bona comprensió de vosaltres i dels vostres voluntats a qui vulgueu, alienar i per a fer totes les vostres voluntats a qui o per a qui vulgueu, excepte militars, clergues i religiosos. Però no està permès a vosaltres ni a ningú dels vostres vendre les dites heretats abans de deu anys d’haver vingut per primera vegada.


         Datada a Barcelona, V calenda d’Octubre de l’any del Senyor mil dos-cents setanta-vuit.


         Sig (signe reial) ne de Pere, per la gràcia de Déu rei d’Aragó. Son testimonis Ramón Falç de Cardona, Guerau de Cervelló, Pere de Queralt, Guerau de Cabrera i Ramón d’Orcau.


         Sig (signe de l’escrivà)ne de Pere de Sant Climent, escrivà del senyor rei, per manament d’ell escric açò, fet i tancat en el lloc, dia i any fixats.


         Despres de l’exhibició d’aquest privilegi, aquest mateixos procuradors o missatgers van dir i afirmar que l’il·lustre senyor rei Alfons, germà nostre, d’excel·lent recordació, havia concedit a aquest homens que donaren i pagaren cada any, per a la custòdia del dit castell, mil sous reials de València solament, i que no tingueren que custodiar aquest castell a expenses i treballs seus, i que de fet havia donat aquest privilegi, però que aquest no es podia mostrar ja que van assegurar que va ser perdut en aquells temps, quan la vila de Penàguila fou atacada pels Zenets.


         Així doncs, va ser exposat pels missatgers o pels procuradors esmentats de parts dels dits homens, que el lloc ja dit era i és abrumat per les necessitats i angúnies. Ens suplicaren aquest procuradors que Nos, als presents homens amunt esmentats, els dignàrem, per benignitat reial, alliberar-los d’aquests mil sous que eren obligats a pagar per a la custòdia del castell dit, i retornar a aquests homens i aquest lloc els costums consuetudinaris d’altres llocs del nostre Regne de València, als quals son tornats, com altres homens d’altres universitats o llocs del nostre Regne de València són tinguts. Nós, Jaume, per la gràcia de Déu, rei, suplicat d’aquesta manera benigna, i volent aquests hómens aconseguir la gràcia especial i que aquest lloc torne a créixer amb el present privilegi, donem i concedim per nós i els nostres, a vós, hómens de Penàguila i als vostres successors, que perpètuament no tingueu mai més que donar o pagar els dita mil sous per a la custòdia del castell esmentat, ni custodiar altres castell a les vostres expenses i treballs. Sigueu absolts d’aquells mil sous i de la custòdia d’aquest castell d’una manera perpètua i absoluta. Tornant a vosaltres i al lloc aquell als costums i drets d’altres llocs del nostre Regne de València, i feu a nós i als nostres successors exèrcit, hostes i cavalcades, sigueu absolts d’aquelles redempcions, però doneu a nós i als nostres, monedatge, cenes, quèsties, subsidis per als emprius i altres exaccions. Nós imposem o voldríem imposar les mateixes d’altres llocs del Regne de València. Manant pel present privilegi nostres als procuradors, justícies i batlles, i altres oficials i súbdits nostres presents i futurs que tots abans dits, i un per un, tinguen i observen i no contravinguen ni permeten a ningú de violar-ho per cap raó. Per memòria del rei i d’aquests i confirmació perpètua manem fer el present privilegi d’asseveració amb el nostre segell pendent.


         Datat a Xàtiva, la vuitena calenda de febrer de l’any del Senyor mil tres-cents deu.


         Sig (signe reial 1) ne de Jaume, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, València, Sardenya i Còrsega i comte de Barcelona.

        

         Són testimonis Ramón, Bisbe de València, Guillem de Montcada, Bernat de Ribelles, Bernat de Sarrià, Almirral, i Francesc de Carroç.


         Sig (signe del notari) ne meu Bernat d’Avarsó, notari del seny rei. Que de manament seu faig escriure açò amb lletres rases i esmentat la quarta línia on es diu “bé i fidelment custodiat a nós, el castell esmentat” i tancat en el lloc, dia i any fixats.


         Sig (signe del Justícia) ne de Pere Ferrer de Nules, justícia de Penàguila que, vist l’original d’aquest trasllat, dóna fe i constatació amb la seua autoritat.


         Sig (signe del notari 2) ne d’Edigi de Calataiud, notari públic de Penàguila, que va traslladar de la seua cort bé i fidelment aquest trasllat conservat amb el seu original i amb l’autoritat d’aquest justícia, va manar en aquest trasllat posar i escriure el dia i l’any en la primera línea col·locat.








1- Signe reial de Jaume



 








2-Signe del notari Edigi de Calataiud




3- A la esquerra: signe del notari Pere de Sant Climent. A la dreta: signe reial de Pere III.